VÍDEO 1: PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
En aquest vídeo s’explica l’alegria de la població amb la proclamació de la Segona República Espanyola, ja que aquesta representava l’esperança d’un canvi a Espanya. També conta com ninguna de les classes socials existents feia costat al rei Alfonso XIII i a la monarquia, i com aquest va abandonar Espanya rumb a un exili voluntari.
A més, ens diu que el context mundial per a la Segona República no va gens bo, degut a la situació de Europa en aqueix moment.
VÍDEO 2: VÍDEO INÈDIT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
En aquest vídeo, hi ha alguns actes promulgats pels components del govern de la República. A més, també hi apareix l’acte en el que el Govern de la República dona possessió a Victoria Kent de la direcció general de presons, i on aquesta, molt agraïda, diu que lluita en nom de totes les dones espanyoles. També hi ha imatges del moment quan militars i cotxes blindats s’instal•len a les portes de les esglésies per a fer front a la violència del moviment anticlerical.
Per acabar, hi ha un discurs on es diu que la República Espanyola ha entrat a formar part de la família de repúbliques a la que pertanyen totes les nacions d’Amèrica.
VÍDEO 3: CLARA CAMPOAMOR VERSUS VICTÒRIA KENT
En aquest vídeo s’explica el debat que hi hagué a la República, especialment entre Victòria Kent i Clara Campoamor, sobre si les dones devien o no poder votar. Aquestes dos dones pertanyien al mateix partit polític, però, mentre que Victòria Kent defensava la ideologia del seu partit dient que les dones estaven massa influenciades per l’església i que no devien votar, Clara Campoamor deia que si que haurien de poder fer-ho. Finalment, es va fer una votació i es va decidir que les dones havien de poder votar, i a les següents eleccions, les dones van acudir a votar massivament i van guanyar els conservadors.
VÍDEO 4: EXPLICACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (PRIMERA PART)
Aquest vídeo explica, que la recuperació de la democràcia a Espanya passa per tornar al govern existent abans de la dictadura, la República, i que, com que la democràcia torna al país perquè Franco nomena com a successor a Juan Carlos I i la transició es produeix baix una restauració monàrquica, aquest fet és impossible. També explica, que la Segona República va portar molts canvis a Espanya, que es perden durant la dictadura.
VÍDEO 5: EXPLICACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (SEGONA PART)
Aquest vídeo és la continuació del vídeo 4, i en ell s’explica com es va intentar desenvolupar l’ensenyança amb la República i com a alguna gent no li convenia que açò passara, per a seguir mantenint els seus privilegis. A més, conta com es va intentar argumentar la Guerra Civil basant-se en els errors anteriors dels polítics i com va afectar aquesta a la generació que la va patir.
VÍDEO 6: LA REVOLUCIÓ D'ASTÚRIES I LA VAGA GENERAL A CATALUNYA. 1934
Aquest vídeo, ens parla sobre la poca tolerància que demostra la dreta cap al l’estatut de Catalunya i el problema que plantegen arran la legislació que proposa el president de la Generalitat.
La UGT realitza una vaga que té com a conseqüència la separació del govern català i Madrid, a més s’estableix a Catalunya un govern provisional de la República. Es declara l’estat de Guerra i finalment Companys es rendeix per tal de evitar més morts. Es suspèn l’Estatut d’Autonomia.
Astúries també segueix la vaga de la UGT i el govern envia unitats militars pel tal de mantindre l’ordre. El 10 de desembre es pacta el parament de les hostilitats entre aquests.
VÍDEO 7: DONES A LA SEGONA REPÚBLICA
Les dones exerceixen el dret al vot al 1933, és quan les dones lluiten pels seus drets gràcies a que els republicans ho fan possible. Victoria Kent és la predecessora de les dones en política. La república pretenia que Espanya fos un estat laic en el que l’església fos privada i no influira en aquetes decisions, açò va beneficiar a la dona en aspectes personals, com el divorci. Aquests canvis es perden amb la dictadura franquista i tornen amb la democràcia.
VIDEO 8: RESUM DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
Fins als anys 30 del segle XX la monarquia a Espanya estava donada suport per una oligarquia formada per terratinents, empresaris, comerciants, l'església i l'exèrcit. Amb moltes desigualtats socials i econòmiques i amb un 33% de població analfabeta. En 1930 dirigents de partits regionalistes de Catalunya i Galícia i del Partit Socialista Obrer Espanyol formen el Comitè Revolucionari amb ideals d'esquerra.
El govern monàrquic va declarar l'estat de guerra i va detenir a gairebé tots els seus membres. En 1931 els partits d'esquerra guanyen les eleccions municipals i es va proclamar la 2ª República. El 14-4-31 el rei va abandonar el país. Aquest mes de juny l'esquerra guanya les eleccions generals.
Durant els anys següents s'incrementa el malestar de l'església i l'exèrcit per la seva pèrdua de poder, hi ha rebel•lions separatistes i descontentament de la població per la lentitud de les reformes.
Després del bienni negre 1934-35 amb govern conservador republicà. Al febrer de 1936 hi ha noves eleccions i guanya l'esquerra amb el Front Popular. Això fa que la unió de terratinents i militars el 18-7-1936 proclamin l'alçament militar contra el govern legitimo republicà.
VIDEO 9: DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
A mitjan 1936 Espanya està dividida en dos bàndols, es produeix el trasllat d'un fort contingent militar des de Ceuta a Cadis manant pel general Franc.
Al novembre de 13936 es trasllada el govern republicà de Madrid a València.
El 26 d'abril de 1937 és bombardejada Guernica i poc després cau el País Basc.
El 22 de gener de 1938 és ocupat Terol.
Del 25-7-1938 fins al 1 d'agost és la Batalla de l'Ebre.
El 26 de febrer de 1939 cau Barcelona i ràpidament la seva província.
El senyor Azaña president del república renúncia a França. A primers d'abril de 1939 cauen Alacant i València. La guerra civil ha acabat.
28 de maig del 2010
VÍDEOS Segona República Espanyola
26 de maig del 2010
REDACCIÓ Javier Almarche
Es legítim utilitzar la violencia contra un tirà?
Primer de tot, un tirà és aquella persona que abusa del seu poder, superioritat o força i dominant d’una persona.
Respecte a esta pregunta, jo pensé que no es correcte, baix ningún concepte s'ha d'utilitzar la violéncia per a res... a no ser que estigues en un cas extrem, una excepció. Però no, sempre s'ha de dialogar o fer entrar a eixa persona en raó per mitjà d'altres conceptes que no siguen a colps i patades.
Està molt mal que ell faja això, pero mai ens hem de rebaixar a eixe nivell, no creus? La violéncia no soluciona res... l'únic, alliberar-te de l'adrenalina, i de vegades, ni d’això. En conclusió, pense que la violencia no tindria que figurar a la nostra societat.
Javier Almarche Perelló
4rtC
25 de maig del 2010
REDACCIÓ Daniela Hurtado
En primer lloc veurem la definició de tirà, segons Francesc Ferrer Pastor:
“Un tirà és un individu que abusa de la seua força o superioritat”
Després veurem la definició de Revolució, segons Francesc:
“Revolució: és l’alçament encaminat a aconseguir un canvi fonamental en les institucions polítiques d’un estat”
En la meua opinió la revolució és l’últim procés que s’hauria d’utilitzar per desfer-se d’un tirà, ja que aquesta afecta a moltes persones més, és clar, que el tirà també afecta a la població però crec que la revolució afectaria d’una altra forma.
Supose que després de la Revolució es podria avançar per tal de millorar la calitat de vida, però el moment d’aquesta seria negatiu per a les persones que volen un present i no un futur, encara que aquest pensament és prou egoista, jo pensava en un altre moviment.
El moviment que proposaria, afectaria a l’estranger, com que democràticament no es podria aconseguir res amb el tirà, acudiria a altres institucions internacionals per a que ajudessin pacíficament.
Entenc que açò en l’actualitat seria complicat i possible, però abans, no existien aquestes institucions, era prou difícil per no dir impossible.
En l’anterior cas crec que l’única solució seria la REVOLUCIÓ, sí és un moviment que duria a una massacra però seria l’únic camí possible per la lluita de la DEMOCRÀCIA.
24 de maig del 2010
REDACCIÓ ÈTICA - Maria Clérigues
El text que hem de redactar ens pregunta si és legítim usar la violència contra un tirà. Aquesta és una pregunta ben difícil, ja que, degut a que un tirà és una persona que abusa de la seua força o superioritat sense més objectiu que aconseguir més poder egoistament, i usa per a aconseguir-ho la violència i la maldat, pense que utilitzar la violència contra una persona que també l’empra, pot ser considerat legítim per moltes persones.
Partint d’aquest punt, he de dir que, des del meu punt de vista, ninguna persona es mereix patir certes coses, com privacions de la llibertat, abusos, humiliacions, etc, i que, per tant, ningú hauria de fer passar a un ésser humà per aquests moments. Però una persona, que no pensa en la voluntat o els sentiments de les altres, a la que la única cosa que li importa és el seu benestar i que empra la violència com a mode d’espantar a la gent i de dominar-la, un tirà, li nega a la gent tots aquests drets fonamentals.
Així, és fàcil que molta gent pense, que com que els tirans, els dictadors, utilitzen la violència com a arma, hi ha que tornar-los tot el mal que fan de la mateixa forma, i que troben en la violència una bona manera de fer pagar a aquestes persones els seus actes. Pot ser que hi haja gent que haja patit en primera persona aquestes pèrdues dels drets fonamentals de tot ésser humà, i que pense, per tant, que el de la venjança és el camí idoni per a fer escarmentar als tirans.
Per la meua banda, pense que la violència no hauria de figurar en una societat a la que considerem tan avançada, i que si continua vivint al nostre costat dia a dia, és pel poder de la venjança. També està clar, que si no sofreixes aquesta maldat, no pots dir mai què faries si et passara, però crec que la violència, siga pel motiu que siga, sempre porta més violència, i per tant , no pot ser bona de ninguna de les maneres.
19 de maig del 2010
17 de maig del 2010
DOSSIER LA VAQUILLA. Paula H, Ariadna R i Arnau B.
ACTIVITATS DE PREPARACIÓ:
Act 1 VOCABULARI ESPECÍFIC
Vocabulari 1.
Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims
1: J 2: I 3: G 4: F 5: H 6: D 7: C 8: E 9: A 10: B
Vocabulari 2.
Guerra: Enfrontament armat entre diferents nacions per aconseguir objectius diferents.
Batalla: Enfrontament directe dins d’una guerra
Guerra Civil: Guerra en que els dos bàndols oposats són del mateix país.
Bombardeig: Atac a una regió o zona utilitzant avions per a llançar bombes.
Croada: Lluita amb fins religiosos.
Rereguarda: En el lèxic bèl·lic es la part trasera d’un país, batalló o tropa
Front de guerra: És on els dos o més bàndols s’enfronten directament.
Derrota: Quan en una guerra un dels dos bàndols es conquerit o expulsat.
Bàndol: País o grup de gent de una mateixa ideologia o objectiu.
Act 2 CONTEXT
Quan va tindre lloc? 17 de juliol de 1936-1 d'abril de 1939
Qui va participar? Republicans: Exèrcit Popular de la República, ERC i EC, CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC, Unió Soviètica i Brigades Internacionals. Bàndol nacional: Falangistes, Carlins, Regne d'Itàlia i Tercer Reich.
Quines van ser les causes?
Una economia endarrerida, incapaç de satisfer les necessitats del poble.
Una oligarquia terratinent sols preocupada pels seus beneficis i incapaç dels canvis més elementals.
Una estructura social amb abismals diferencies entre pobres i rics, amb una xicoteta oligarquia poderosa, unes classes baixes en continu creixement, una classe mitjana insuficient per servir d’element equilibrador.
Una forta polarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre les que existia una forta tensió.
Quina actitud van tindre les potències estrangeres? Els de esquerra donaven suport a la República i els de dretes al bàndol nacional.
Qui va guanyar la guerra i quins van determinar la victòria? Va guanyar el bàndol nacional, van guanyar per que tenien millor armament i més suport internacional. També va estar millor organitzat que el dels republicans.
Quines conseqüències va tindre la derrota? La fi de la República.
ACTIVITATS PER A DESPRÉS DE VEURE LA PEL·LÍCULA:
Act 3 ARGUMENT
A continuació, us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·lícula però qie té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-lo.
La història transcorre durant la Guerra Civil la pel·lícula narra la història d’un menut grup de soldats del bàndol republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat “zona nacional” per a robar una baqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos aquesta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en què arriben a eixa plaça de bous, a causa dels continus combats que van esclatant.
Act 4 PERSONATGES
Relaciona cada personatge amb la descripció adequada.
1: H 2:G 3:F 4:B 5:A 6:C 7:D 8:E
Act 5 ANÀLISI
5.1 Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Que veiem? Que representa?
5.2 Per què podem dir que Berlanga, amb aquesta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Act 6 OPINIÓ
En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte el mateix.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ:
Act 7 CONTA’M. MEMÒRIA DEL S. XX ENTRE ELS NOSTRES IAIOS
(GRABACIÓ)
Act 8 D’UNA IMATGE, MIL HISTORIES...
En parelles (o en grups), llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames corresponents al següent:
Descriu què està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, que fan?, el context (primer pla, segon pla)
Digues que creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames
Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge
Situa l’escena dins del context general de la Guerra Civil
Imagina el què veus que passarà a continuació
Tria un dels fotogrames i redacta un breu relat a partir de les idees que han sorgit en el treball en grup.
“LIBERTARIAS”:
- Té lloc al carrer i estan fent una manifestació. Al primer pla es troben les dones i al segon el carrer.
- Les dones són les protagonistes de la pel·lícula.
- Al voltant hi deu haver gent i cases, per que estan al carrer.
- Un grup d’anarquistes en el bàndol republicà que estaven a favor de la igualtat de les dones a la política.
- Anirà un dictador i les farà tancar per que estan manifestant-se.
“¡AY, CARMELA!”:
- Té lloc a un refugi i estan asustats per que estan en el bàndol nacional. Al primer pla apareixen els protagonistes i darrere els altres personatges.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha gent.
- Estan amenaçats per uns soldats nacionals.
- Que els afusellaran.
“LA BUENA NUEVA”
- Té lloc en un tren i esta de viatge. Al primer pla està un xic i darrere els soldats.
- El protagonista.
- Al voltant hi deu haver gent.
- Al final de la Guerra Civil.
- Aconsegueix sobreviure amb l’ajuda d’una professora seua.
“LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS”
- Té lloc en un bosc on estan explorant-lo uns xiquets. Al primer pla hi ha xiquets amb el professor y darrere arbres.
- Els protagonistes.
- Al voltant hi ha arbres.
- Estan donant classe al bosc.
- Que aprendran com situar-se al bosc.
“TIERRA Y LIBERTAD”
- Té lloc al carrer i estan xillant de dolor. Al primer pla trobem dos homes i darrere mes persones.
- Són els protagonistes.
- Al voltant hi ha més allistats en les Brigades Internacionals.
- Que els mataran per revolucionar-se.
16 de maig del 2010
Dossier "LA VAQUILLA" Javier A, Maria C i Daniela H
ACTIVITAT 1. VOCABULARI ESPECÍFIC.1. Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims.
1- I
2- J
3- F
4- G
5- H
6- D
7- C
8- E
9- A
10- B
2. Vocabulari.
GUERRA: Enfrontament entre països o bàndols que solen anar armades, que es defenen amb la violència i amb armes.
BATALLA: Combat entre dos o mes enemics amb un únic objectiu, intentar derrotar els altres.
GUERRA CIVIL: Un confrontament bèl•lic en que els seus participants no són sempre les forces militars regulars, si no que estan formades o organitzades per persones generalment de la població civil.
BOMBARDEIG: Fer foc continuat de projectils pesats contra una població des de l'exterior.
CROADA: Expedició militar contra els infidels, especialment per a recuperar els Sants Llocs, que publicava el Papa concedint indulgències a qui en ella participessin.
REREGUARDA: Part d'una zona ocupada per una força militar més allunyada de l'enemic.
FRONT DE GUERRA: És el teatre d'operacions on confronten diferents territoris en una guerra.
DERROTA: Vèncer a un rival en una competició, trobada esportiva, etc…
BÀNDOL: Facció, parcialitat, partit.
ACTIVITAT 2. CONTEXT:
1- Entre el 17 i 18 de juliol de 1936 i el 1 d’ abril de 1939.
2- Els bàndols en guerra es van denominar a si mateixos bàndol nacional (el vencedor, organitzat al voltant dels militars revoltats) i el bàndol republicà (el perdedor, que es va anar constituint al voltant del govern de la Segona República Espanyola).
3- Les circumstàncies històriques en les que es va desenvolupar la guerra, responien a problemes no resolts en la societat espanyola:
- Una economia endarrerida, incapaç de satisfer les necessitats del poble.
- Una oligarquia terratinent només preocupada pels seus beneficis i incapaç dels canvis més elementals.
- Una estructura social amb abismals diferencies entre pobres i rics, amb una menuda oligarquia poderosa, unes classes baixes en continu creixement, una classe mitja insuficient per a servir d’element equilibrador.
- Una polarització de la societat en dos bàndols, la dreta i l’esquerra entre les que existia una forta tensió.
4- Les principals potències democràtiques d'Europa, França (excepte un període inicial en el qual va vendre avions i proporcionar pilots a la República) i Gran Bretanya es van mantenir oficialment neutrals, però aquesta neutralitat era enganyosa, ja que van imposar un embargament d'armes i un bloqueig naval a Espanya, a més d'intentar descoratjar a la participació antifeixista dels seus ciutadans en suport de la causa republicana. Però tot i aquests intents, molts francesos i anglesos (Malraux, Orwell, etc.) Van participar individualment com a voluntaris en la lluita.
5- La Guerra va ser guanyada pel bàndol feixista, els factors que van afectar a aquesta van ser els atacs de Franco cap a les zones més febles dels republicans. La mala organització de l'exèrcit republicà i la seva falta de disciplina davant de la claredat de l'objectiu que tenia l'exèrcit feixista, van ser unes de les causes decisives de la pèrdua de la guerra del bàndol republicà
6- La principal conseqüència de la pèrdua de la guerra fou la dictadura del general Francisco Franco que va assolar España durant quasi 40 anys i la repressió i censura d’ aquest totalitarisme.
ACTIVITAT 3. ARGUMENT.
La història transcorre durant la Guerra Civil Espanyola. La pel•lícula narra la historia d’un grup de soldats del ban republicà que emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat, “en zona Nacional”, per a robar una vaqueta i així emprenyar-los les festes i de pas menjar-se-la per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’abusos. Aquesta missió es va convertir en una odissea des del moment que van arribar a la plaça de bous, a causa dels continus combats que van anar esclatant.
ACTIVITAT 4. PERSONATGES.
1 - H
2 - G
3 - F
4 - B
5 - A
6 - C
7 - D
8 - E
4.2. Es pot veure que els soldats tenen preocupacions quotidianes quan intercanvien el paper de fumar per tabac amb els soldats del bàndol contrari. A més, quan, al poble, van al prostíbul anteposant les seues necessitats biològiques a la seua missió.
ACTIVITAT 5. ANÀLISI.
5.1. Una metàfora de la pel•lícula és que als soldats republicans els passa el mateix amb la vaqueta que amb la Guerra Civil, que lluiten molt per aconseguir-les, però mai arriben a guanyar-les.
5.2. Podem dir que la pel•lícula és un al•legat antibel•licista perquè lluny de donar una visió patriòtica de la guerra, intenta que la gent puga veure la part còmica i sense raó d’aquesta.
ACTIVITAT 8. D’UNA IMATGE, MIL HISTÒRIES...
LIBERTARIAS!
Aquest fotograma te lloc al carrer on un grup de dones anarquistes es manifesten per la igualtat contra els nacionals i els comandaments republicans.
Els personatges es un grup d’anarquistes. Al voltat no hi ha ningú, sols apareixen elles en primer lloc.
Dins del context de la Guerra Civil situaria l’escena com a una imposició de les dones cap a els nacionals i els comandaments republicans.
A continuació aconseguiran els seus objectius, reivindicar la igualtat de les dones anarquistes.
¡AY, CARMELA!
L’escena té lloc al que pareix un pati d’una casa antiga.
Pense que el que passa és que als protagonistes els han “pillat” fent alguna cosa que no devien i per això estan tant asustats.
A la imatge apareix una dona abraçada a un home, que pareix la seua parella. A més, a la esquerra de la dona hi ha un xic jove, que podria ser el seu fill i al fons apareixen uns homes observant l’escena des de lluny.
Dins del context de la Guerra Civil situaria l’escena com a una detenció d’alguna persona del bàndol republicà per part dels falangistes.
Supose que a continuació s’emportaran a la parella per a tancar-los a la presó.
LA BUENA NUEVA
A l’escena, un xic molt ben vestit, que té l’ull morat, a causa d’una punyada, està assegut a un tren i pareix que se’n vaja a anar lluny d’on viu, ja que està trist.
Al voltant del tren, es poden veure dos homes, vestits amb l’uniforme de la Guàrdia Civil i alguns soldats.
L’escena podria pertànyer a la cerca d’algun membre del partit falangista per que ha fet alguna cosa que no devia.
Supose que els Guàrdies Civils que es veuen per la finestra del vagó estaran buscant a el xic que va al tren per a detenir-lo.
LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
En l’escena apareix el mestre i els xiquets, en un bosc de Galícia, pareix tindre lloc a la matinada. Crec que els xiquets li pregunten al mestre que podria passar si els seus ideals no foren els adequats.
Els personatges són el mestre, republicà, i els alumnes en plena excursió.
Doncs imagine que com estan a Galícia deuen haver més plantes i una gran gespa verda, amb tranquil•litat i un cel sense núvols.
Es troben al començament de la Guerra Civil Espanyola, és a dir, a l’any 1936.
A continuació, imagine que caminaran i donaran un passeig, tranquil on cada vegada els xiquets s’introdueixen més cap a l’opinió i la ideologia del mestre.
TIERRA Y LIBERTAD
A l’escena s’observen dos homes, amb cara enfadada i un gest de dolor, supose que els homes estan patint per veure caure un dels seus companys britànics. Té lloc a una reierta en la que els dos bàndols actuen sense cap motiu valuós.
En aquesta imatge crec que apareixen el protagonista i un company del mateix bàndol, per la situació en que es troben i el mateix sofriment que estan patint.
Pense que al voltant hi ha sang, companys i enemics a terra, morts que han pagat els seus ideals o no amb la mort.
Es situa en l’any1937, en plena Guerra Civil i lluita contra el feixisme.
A continuació en aquesta escena, pense que hi hauran més morts, i morirà el protagonista que en l’últim moment pensarà en el valor de la vida i en les conseqüències de la mort.
