Nosaltres anem a enfocar el nostre treball en les relacions dels adolescents amb els seus pares, perquè creiem que és un tema molt interessant i que ens afecta directament.
RSS

27 de novembre del 2009

Bé, ací vos deixem un video del que és el paradís per a Alex Ubago!

20 de novembre del 2009

Opinió dels components del grup


Les relacions entre els adolescents i la família, són complexes.

Per una banda, els adolescents som conscients, que la família és un referent per a nosaltres i el marc on es desenvolupa el nostre dia a dia.

Però, és el moment en el que reclamem que ens han de reconèixer la responsabilitat que ja anem tenint.

A més, és molt important parlar del valor de la confiança. Açò, porta a que els contem coses que ens passen i que ells també en conten coses que els passen a ells.

Malgrat que, algunes de les coses que ens ocorrerien a nosaltres, no els ho contem, siga pels motius que siga, i de vegades preferim que els nostres amics sàpiguen tot el que ens passa.

A conseqüència de que de vegades els pares es passen un poc entrant en la nostra intimitat, sovint no deixem que miren les nostres coses privades, com pugen ser, el mòbil , el correu electrònic, l’ordenador...

A pesar de que nosaltres tenim una bona relació, també hi ha que dir, que hi han famílies que ni es parlen entre pares i fills. Això deu de ser molt dolorós per a ells, ja que una família és per a tota la vida, i no et dones conte de el que tens fins a que ho perds.

Arribat a aquest punt, hem aplegat a la conclusió de que les nostres relacions pares adolescent, no són ni males ni bones, sols que dugem una relació normal, en la que passen coses que ocorrerien en totes les famílies normals.

19 de novembre del 2009

17 de novembre del 2009

ENQUESTA

Per a tindre una visió més completa de la relació dels adolescents amb els pares, hem fet una enquesta a adolescents de 15 anys. Aquests són els resultats:


1. Com et dus amb els teus pares?

a. Bé, li solc contar els meus problemes
b. Ni bé ni mal
c. Em duc molt mal, sempre discutim


2. Coneixen i parlen els teus pares amb els teus amics/amigues?

a. Sí, es porten moltbé amb ells/es
b. Els coneixen però no han parlat mai amb ells.
c. No saben amb qui isc mai

3. Tens molts secrets amb els teus pares?

a. Li ho conte sempre tot
b. Li conte algunes de les coses que hem passen
c. Mai li conte res, no té per que enterar-se


4. Demanes permís als teus pares per a eixir amb els teus amics/amigues?

a. Sí, sempre pregunte.
b. De vegades, quan estan a casa
c. Faig el que vull, no els dic res


5. Saben els teus pares si has tingut o tens novio/a?

a. Sí, els el/la presente de seguida
b. Ho saben quan ha passat un temps
c. No els el/la presente


6. Demanaries ajuda als teus pares abans que als teus amics?

a. Sí, de fet sempre recorrec a ells
b. Si es tracta d'alguna cosa importants, demane ajuda als pares
c. No solc fer-ho


7. Discuteixes amb freqüència amb els teus pares?

a. No discutisc mai
b. Alguna vegada, però no molt
c. Sí, quasi tots els dies




8. Quins són els principals motius de discusió?

a. Estudis
b. Exixides amb amics
c. No els faig cas quan em demanen alguna cosa

13 de novembre del 2009

Presentació

Presentació

L'adolescència

Aquestos videos tracten sobre la vida de l'adolescent: els canvis que sofreix el seu cos i la seua ment, la seua relació amb l'entorn i l'adaptació que sofreixen a aquest, etc.
Són una bona ajuda per als pares qe no sapiguen com tractar els seus fills i per als adolescents que no tinguen molt clar que li està passant al seu cos.

La vida de l'adolescent







El pas de l'adolescència a la maduressa (ETAPES)

7 de novembre del 2009

Sociologia: què és la família a la societat actual?

-Perquè els adolescents no es duen bé amb els seus pares? Els adolescents no es duen bé amb els seus pares a causa de els diferents interessos d'aquests, ja que els adolescents busquen la seua pròpia autonomia distanciant-se dels pares, i aquests, pensen que l’allunyament es de amb que no els importa la seua opinió. A més, alguns joves no tenen cap tipus de respecte al que suposa la institució familiar i per tant, tampoc ho mostren als seus pares.


-Com solucionar aquests problemes d'interessos?

La millor manera de solucionar-los és l'acceptació del diàleg com el millor recurs del que disposem per a solucionar els conflictes que sorgeixen en la convivència familiar. A més, també és necessària la comprensió dels pares respecte a les decisions dels seus fills, i al contrari. Els fills també han de ser conscients de les dificultats amb les quals es troben els pares i les mares a l'hora de portar a terme la seva educació i reflexionar sobre el molt que se sacrifiquen en les seves vides pares i mares al seu favor i de l'injust que resulta, per tant, que es mostrin irrespectuosos o díscols amb ells i elles.



Sociològicament és molt important l'educació familiar perquè l'influx dels pares és imprescindible. El nen aprèn a saber qui és a partir de la seva relació amb els seus pares -persones que li volen-. Ningú pot descobrir-se a si mateix si no hi ha un context amor i de valoració. Proporcionen el millor clima afectiu, de protecció...El nen aprèn a ser generós en la llar. Protecció, seguretat, acceptació, estima i afecte. Cinc aspectes que ha d'aportar la família a tot nen. El que aprèn el nen en la família és determinant

Valors que ens ensenya la família



- Aristòtil, en la seua obra Política va argumentar que el nucli de qualsevol forma d’organització social és la família i que evolucionarà positivament si les seves es desenvolupen al llarg del temps harmònicament. Encara que cada vegada s’escolta parlar més de “crisi de la família”

- Des de la sociologia, s'assenyala com principal causa del fenomen el desenvolupament de l'economia capitalista i com que la qualificació que necessiten els joves és cada vegada major exigeix moltes hores de dedicació a l'estudi o a la realització de tasques relacionades amb ell, així com una formació complementària.

-Kant, el pensador més reconegut del Segle de les Llums, considera que moltes persones són menors d'edat tota la vida. Quines persones? Aquelles que no són capaces de pensar per dobles elles mateixes; aquelles que no són autònomes fent ús de la raó i deixen que els altres dictin el qual han de fer. En aquesta situació es veu reflectida la família com la culpable de les seues accions i de la manca de maduresa quan es veu també implicada la societat. Kant culpa a la mateixa persona i es basa en el principi al que ell anomena imperatiu categòric.

L'expert : la família en l'àmbit psicològic

La família suposa una profunda unitat interna de dos grups humans: pares i fills que es constituïxen en comunitat a partir de la unitat home-dona.

La família ha d'equilibrar-se a si mateixa. D'aquesta manera ensenya l'equilibri als fills. Aquest equilibri de la família va a contribuir a l'equilibri social.
La família és el lloc insubstituïble per a formar a l'home-dona complet, per a configurar i desenvolupar la individualitat i originalitat del ser humà, però, per què és tan necessària i important l'educació familiar?

Psicològicament, en la mesura que un cervell està més evolucionat més temps necessita per a educar-se i desenvolupar-se fins a arribar a l'edat adulta. Perquè té major nombre de zones fines en tota la seva personalitat.

No pot viure sense l'ajuda de l'adult, sense la formació. La seva autonomia arribarà després d'un llarg procés: lactància, infantesa, adolescència. No basta el fet biològic. Necessita desenvolupar la seva intel·ligència, voluntat, harmonia, autonomia, autoestima: Ningú és gens si no es vol a si mateix i ningú que no es vulgui a si mateix pot voler als altres. L'autoestima és el motor de l'home. Això solament ho assoleix en el Claustre protector de la família. Els nens que creixen privats d'un ambient familiar, encara que creixin físicament, les deficiències: psicològiques, afectives, emocionals intel·lectuals i socials són clarísimes.

CONTE

Fa molts anys, hi havia una vegada i mentira no és, un xiquet anomenat Mathias de 7 anys, que vivia en un poblet de Gènova.

Per raons de la vida, ell no podia veure bé. Es guanyava el pà de cada dia al carrer netejant cotxes i abans de dormir mirava el cel i demanava un dessig.

Altres xiquets començaren a treballar com ell i açò va reduïr els seus beneficis.

Un dia es va desplomar com un sac de creïlles en la pista. Per sort, no l'aplastaren i el van dur a l'hospital, on l'atengueren bé, tenia menjar i un llit calentet per a dormir.

Va conèixer a altres xiquets en el pavelló de xics amb "Habilitats Diferents". Alguns no tenien dits, altres no podien parlar, producte d'abandons, maltractes, anomalies, etc., i se'ls tenia allí fi
ns a conseguir-los ajuda o algú que els acollira.


Al arribar la nit, Mathias, com sempre, demanava el seu dessig. Però el temps va anar passant i la seua vidad va millorar així que va deixar de demanar-ho. FINS a que un dia, una família el va adoptar.

I eixe dia va ser el més trist de la seua vida i altra vegada, cada nit va tornar a demanar el seu dessig.

¿Adivines quin era el dessig de Mathias?

El seu dessig era que ell volia tenir una familia. Clar, en la història diu que una familia el va adoptar, però ell ja tenia una familia. Per a Mathias la seua familia eren eixos xiquets, que, com ell, tenien habilitats distintes, i per tant, es complementaven i es volien molt. I ell va sentir que el seu dessig ja s'havia acomplit. Eixa era la seua família, la que ell volia, la que ell havia elegit.

La familia no són només llaços de sang, ni les persones que la vida ens imposa. Familia són les persones que ens volen més de lo que les nostres accions o paraules poden arribar a dir. Són els que s'alegren dels nostres triomfs, els emocionen els nostres somnis, volen el millor per a nosaltres, es molesten quan fem alguna cosa que ens perjudica i s'entristeixen quan algú ens danya.

AQUESTA ÉS LA FAMILIA!

Què és la família?


Hi ha diferents tipus de família segons la relació que t
enen els seus membres:

- Familia nuclear:
pares i fills.


- Familia extensa: a més de la familia nuclear també inclou als avis, oncles, primers i altres parents, siguen consanguinis o afins.

- Familia monoparental
: en la qual el fill o fills viuen només amb un dels pares.


- Altres tipus de familia: aquelles conformades únicament per germans o per amics, on el sentit de la paraula "familia" no té a veure amb un parentiu de consanguinitat, sinó sobretot amb sentiments com la convivència, la solidaritat, etc...