19 de novembre del 2012
7 de novembre del 2012
Qui som?
Aquest blog és de:
- Daniela Hurtado: treballa la part de filosofia.
- Paula Hernàndez: és la sociòloga.
- Maria Clérigues: informàtica i cercadora d'audiovisuals per al blog.
- Javier Almarche: és l'expert en el tema, en aquest cas, un psicòleg.
- Ariadna Ruiz: és l'encarregada de la part d'opinió.
Nosaltres anem a enfocar el nostre treball en les relacions dels adolescents amb els seus pares, perquè creiem que és un tema molt interessant i que ens afecta directament.
11 de juny del 2010
28 de maig del 2010
VÍDEOS Segona República Espanyola
VÍDEO 1: PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
En aquest vídeo s’explica l’alegria de la població amb la proclamació de la Segona República Espanyola, ja que aquesta representava l’esperança d’un canvi a Espanya. També conta com ninguna de les classes socials existents feia costat al rei Alfonso XIII i a la monarquia, i com aquest va abandonar Espanya rumb a un exili voluntari.
A més, ens diu que el context mundial per a la Segona República no va gens bo, degut a la situació de Europa en aqueix moment.
VÍDEO 2: VÍDEO INÈDIT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
En aquest vídeo, hi ha alguns actes promulgats pels components del govern de la República. A més, també hi apareix l’acte en el que el Govern de la República dona possessió a Victoria Kent de la direcció general de presons, i on aquesta, molt agraïda, diu que lluita en nom de totes les dones espanyoles. També hi ha imatges del moment quan militars i cotxes blindats s’instal•len a les portes de les esglésies per a fer front a la violència del moviment anticlerical.
Per acabar, hi ha un discurs on es diu que la República Espanyola ha entrat a formar part de la família de repúbliques a la que pertanyen totes les nacions d’Amèrica.
VÍDEO 3: CLARA CAMPOAMOR VERSUS VICTÒRIA KENT
En aquest vídeo s’explica el debat que hi hagué a la República, especialment entre Victòria Kent i Clara Campoamor, sobre si les dones devien o no poder votar. Aquestes dos dones pertanyien al mateix partit polític, però, mentre que Victòria Kent defensava la ideologia del seu partit dient que les dones estaven massa influenciades per l’església i que no devien votar, Clara Campoamor deia que si que haurien de poder fer-ho. Finalment, es va fer una votació i es va decidir que les dones havien de poder votar, i a les següents eleccions, les dones van acudir a votar massivament i van guanyar els conservadors.
VÍDEO 4: EXPLICACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (PRIMERA PART)
Aquest vídeo explica, que la recuperació de la democràcia a Espanya passa per tornar al govern existent abans de la dictadura, la República, i que, com que la democràcia torna al país perquè Franco nomena com a successor a Juan Carlos I i la transició es produeix baix una restauració monàrquica, aquest fet és impossible. També explica, que la Segona República va portar molts canvis a Espanya, que es perden durant la dictadura.
VÍDEO 5: EXPLICACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA (SEGONA PART)
Aquest vídeo és la continuació del vídeo 4, i en ell s’explica com es va intentar desenvolupar l’ensenyança amb la República i com a alguna gent no li convenia que açò passara, per a seguir mantenint els seus privilegis. A més, conta com es va intentar argumentar la Guerra Civil basant-se en els errors anteriors dels polítics i com va afectar aquesta a la generació que la va patir.
VÍDEO 6: LA REVOLUCIÓ D'ASTÚRIES I LA VAGA GENERAL A CATALUNYA. 1934
Aquest vídeo, ens parla sobre la poca tolerància que demostra la dreta cap al l’estatut de Catalunya i el problema que plantegen arran la legislació que proposa el president de la Generalitat.
La UGT realitza una vaga que té com a conseqüència la separació del govern català i Madrid, a més s’estableix a Catalunya un govern provisional de la República. Es declara l’estat de Guerra i finalment Companys es rendeix per tal de evitar més morts. Es suspèn l’Estatut d’Autonomia.
Astúries també segueix la vaga de la UGT i el govern envia unitats militars pel tal de mantindre l’ordre. El 10 de desembre es pacta el parament de les hostilitats entre aquests.
VÍDEO 7: DONES A LA SEGONA REPÚBLICA
Les dones exerceixen el dret al vot al 1933, és quan les dones lluiten pels seus drets gràcies a que els republicans ho fan possible. Victoria Kent és la predecessora de les dones en política. La república pretenia que Espanya fos un estat laic en el que l’església fos privada i no influira en aquetes decisions, açò va beneficiar a la dona en aspectes personals, com el divorci. Aquests canvis es perden amb la dictadura franquista i tornen amb la democràcia.
VIDEO 8: RESUM DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
Fins als anys 30 del segle XX la monarquia a Espanya estava donada suport per una oligarquia formada per terratinents, empresaris, comerciants, l'església i l'exèrcit. Amb moltes desigualtats socials i econòmiques i amb un 33% de població analfabeta. En 1930 dirigents de partits regionalistes de Catalunya i Galícia i del Partit Socialista Obrer Espanyol formen el Comitè Revolucionari amb ideals d'esquerra.
El govern monàrquic va declarar l'estat de guerra i va detenir a gairebé tots els seus membres. En 1931 els partits d'esquerra guanyen les eleccions municipals i es va proclamar la 2ª República. El 14-4-31 el rei va abandonar el país. Aquest mes de juny l'esquerra guanya les eleccions generals.
Durant els anys següents s'incrementa el malestar de l'església i l'exèrcit per la seva pèrdua de poder, hi ha rebel•lions separatistes i descontentament de la població per la lentitud de les reformes.
Després del bienni negre 1934-35 amb govern conservador republicà. Al febrer de 1936 hi ha noves eleccions i guanya l'esquerra amb el Front Popular. Això fa que la unió de terratinents i militars el 18-7-1936 proclamin l'alçament militar contra el govern legitimo republicà.
VIDEO 9: DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
A mitjan 1936 Espanya està dividida en dos bàndols, es produeix el trasllat d'un fort contingent militar des de Ceuta a Cadis manant pel general Franc.
Al novembre de 13936 es trasllada el govern republicà de Madrid a València.
El 26 d'abril de 1937 és bombardejada Guernica i poc després cau el País Basc.
El 22 de gener de 1938 és ocupat Terol.
Del 25-7-1938 fins al 1 d'agost és la Batalla de l'Ebre.
El 26 de febrer de 1939 cau Barcelona i ràpidament la seva província.
El senyor Azaña president del república renúncia a França. A primers d'abril de 1939 cauen Alacant i València. La guerra civil ha acabat.
26 de maig del 2010
REDACCIÓ Javier Almarche
Es legítim utilitzar la violencia contra un tirà?
Primer de tot, un tirà és aquella persona que abusa del seu poder, superioritat o força i dominant d’una persona.
Respecte a esta pregunta, jo pensé que no es correcte, baix ningún concepte s'ha d'utilitzar la violéncia per a res... a no ser que estigues en un cas extrem, una excepció. Però no, sempre s'ha de dialogar o fer entrar a eixa persona en raó per mitjà d'altres conceptes que no siguen a colps i patades.
Està molt mal que ell faja això, pero mai ens hem de rebaixar a eixe nivell, no creus? La violéncia no soluciona res... l'únic, alliberar-te de l'adrenalina, i de vegades, ni d’això. En conclusió, pense que la violencia no tindria que figurar a la nostra societat.
Javier Almarche Perelló
4rtC
25 de maig del 2010
REDACCIÓ Daniela Hurtado
ÉS LA REVOLUCÍO UN PROCÉS LEGÍTIM PER DESFER-SE D’UN TIRÀ?
En primer lloc veurem la definició de tirà, segons Francesc Ferrer Pastor:
“Un tirà és un individu que abusa de la seua força o superioritat”
Després veurem la definició de Revolució, segons Francesc:
“Revolució: és l’alçament encaminat a aconseguir un canvi fonamental en les institucions polítiques d’un estat”
En la meua opinió la revolució és l’últim procés que s’hauria d’utilitzar per desfer-se d’un tirà, ja que aquesta afecta a moltes persones més, és clar, que el tirà també afecta a la població però crec que la revolució afectaria d’una altra forma.
Supose que després de la Revolució es podria avançar per tal de millorar la calitat de vida, però el moment d’aquesta seria negatiu per a les persones que volen un present i no un futur, encara que aquest pensament és prou egoista, jo pensava en un altre moviment.
El moviment que proposaria, afectaria a l’estranger, com que democràticament no es podria aconseguir res amb el tirà, acudiria a altres institucions internacionals per a que ajudessin pacíficament.
Entenc que açò en l’actualitat seria complicat i possible, però abans, no existien aquestes institucions, era prou difícil per no dir impossible.
En l’anterior cas crec que l’única solució seria la REVOLUCIÓ, sí és un moviment que duria a una massacra però seria l’únic camí possible per la lluita de la DEMOCRÀCIA.
En primer lloc veurem la definició de tirà, segons Francesc Ferrer Pastor:
“Un tirà és un individu que abusa de la seua força o superioritat”
Després veurem la definició de Revolució, segons Francesc:
“Revolució: és l’alçament encaminat a aconseguir un canvi fonamental en les institucions polítiques d’un estat”
En la meua opinió la revolució és l’últim procés que s’hauria d’utilitzar per desfer-se d’un tirà, ja que aquesta afecta a moltes persones més, és clar, que el tirà també afecta a la població però crec que la revolució afectaria d’una altra forma.
Supose que després de la Revolució es podria avançar per tal de millorar la calitat de vida, però el moment d’aquesta seria negatiu per a les persones que volen un present i no un futur, encara que aquest pensament és prou egoista, jo pensava en un altre moviment.
El moviment que proposaria, afectaria a l’estranger, com que democràticament no es podria aconseguir res amb el tirà, acudiria a altres institucions internacionals per a que ajudessin pacíficament.
Entenc que açò en l’actualitat seria complicat i possible, però abans, no existien aquestes institucions, era prou difícil per no dir impossible.
En l’anterior cas crec que l’única solució seria la REVOLUCIÓ, sí és un moviment que duria a una massacra però seria l’únic camí possible per la lluita de la DEMOCRÀCIA.
24 de maig del 2010
REDACCIÓ ÈTICA - Maria Clérigues
ÉS LEGÍTIM USAR LA VIOLÈNCIA CONTRA UN TIRÀ?
El text que hem de redactar ens pregunta si és legítim usar la violència contra un tirà. Aquesta és una pregunta ben difícil, ja que, degut a que un tirà és una persona que abusa de la seua força o superioritat sense més objectiu que aconseguir més poder egoistament, i usa per a aconseguir-ho la violència i la maldat, pense que utilitzar la violència contra una persona que també l’empra, pot ser considerat legítim per moltes persones.
Partint d’aquest punt, he de dir que, des del meu punt de vista, ninguna persona es mereix patir certes coses, com privacions de la llibertat, abusos, humiliacions, etc, i que, per tant, ningú hauria de fer passar a un ésser humà per aquests moments. Però una persona, que no pensa en la voluntat o els sentiments de les altres, a la que la única cosa que li importa és el seu benestar i que empra la violència com a mode d’espantar a la gent i de dominar-la, un tirà, li nega a la gent tots aquests drets fonamentals.
Així, és fàcil que molta gent pense, que com que els tirans, els dictadors, utilitzen la violència com a arma, hi ha que tornar-los tot el mal que fan de la mateixa forma, i que troben en la violència una bona manera de fer pagar a aquestes persones els seus actes. Pot ser que hi haja gent que haja patit en primera persona aquestes pèrdues dels drets fonamentals de tot ésser humà, i que pense, per tant, que el de la venjança és el camí idoni per a fer escarmentar als tirans.
Per la meua banda, pense que la violència no hauria de figurar en una societat a la que considerem tan avançada, i que si continua vivint al nostre costat dia a dia, és pel poder de la venjança. També està clar, que si no sofreixes aquesta maldat, no pots dir mai què faries si et passara, però crec que la violència, siga pel motiu que siga, sempre porta més violència, i per tant , no pot ser bona de ninguna de les maneres.
El text que hem de redactar ens pregunta si és legítim usar la violència contra un tirà. Aquesta és una pregunta ben difícil, ja que, degut a que un tirà és una persona que abusa de la seua força o superioritat sense més objectiu que aconseguir més poder egoistament, i usa per a aconseguir-ho la violència i la maldat, pense que utilitzar la violència contra una persona que també l’empra, pot ser considerat legítim per moltes persones.
Partint d’aquest punt, he de dir que, des del meu punt de vista, ninguna persona es mereix patir certes coses, com privacions de la llibertat, abusos, humiliacions, etc, i que, per tant, ningú hauria de fer passar a un ésser humà per aquests moments. Però una persona, que no pensa en la voluntat o els sentiments de les altres, a la que la única cosa que li importa és el seu benestar i que empra la violència com a mode d’espantar a la gent i de dominar-la, un tirà, li nega a la gent tots aquests drets fonamentals.
Així, és fàcil que molta gent pense, que com que els tirans, els dictadors, utilitzen la violència com a arma, hi ha que tornar-los tot el mal que fan de la mateixa forma, i que troben en la violència una bona manera de fer pagar a aquestes persones els seus actes. Pot ser que hi haja gent que haja patit en primera persona aquestes pèrdues dels drets fonamentals de tot ésser humà, i que pense, per tant, que el de la venjança és el camí idoni per a fer escarmentar als tirans.
Per la meua banda, pense que la violència no hauria de figurar en una societat a la que considerem tan avançada, i que si continua vivint al nostre costat dia a dia, és pel poder de la venjança. També està clar, que si no sofreixes aquesta maldat, no pots dir mai què faries si et passara, però crec que la violència, siga pel motiu que siga, sempre porta més violència, i per tant , no pot ser bona de ninguna de les maneres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
